miércoles, 14 de noviembre de 2012

CICLE DE WILSON

L'apertura i el tancament d'un oceà constituïx un procés cíclic anomenat cicle de Wilson.
John Tuzo Wilson (1909-1993) va ser un geofísic canadenc defensor de la teoria de la tectònica de plaques.
La teoria proposta per Wilson ens diu que cada 400-500 milions d'anys, les masses continentals s'agrupen i formen un supercontinent. L'últim va ser Pangea que es va  partir fa 280 milions d'anys.

Ací tenim les diferents etapes del cicle de Wilson representades en diferents parts del planeta.

En aquest enllaç teniu una breu explicació del cicle de Wilson http://www.youtube.com/watch?v=Cuu_NbLmzQA
En aques altre enllaç hi ha un video sobre el moviment de plaques en el passat i com continuarà en el futur http://www.youtube.com/watch?v=sL6G3CTuAQ0

viernes, 9 de noviembre de 2012

TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

Aquesta teoria data de 1968, i ja tenim un moviment de plaques litosfèriques, no només de continents. A més, els corrents de convecció de l'astenosfera eren els responsables d'aquests moviments.

POSTULATS

1) La litosfera es troba dividida en fragments anomenades PLAQUES LITOSFÈRIQUES que cubrixen la totalitat de la superfície terrestre i encaixen com peces de trencaclosques.
2) La major part de l'activitat geològica interna (terratrèmols, volcans, deformacions) es concentra en els límits o voreres entre plaques. En l'interior de les plaques aquesta activitat és escassa.
3) La litosfera oceànica, més prima i densa que la continental, es genera contínuament en les dorsals oceàniques al temps que es destruïx en les fosses.
4) Les plaques estroben en moviment, arrossegant amb elles els continents i interaccionant entre sí. En les zones on es produïx la separació de dues plaques, es generen nous oceans; en aquelles zones on s'apropen i col·lisionen, s'alcen les serralades.

DESENVOLUPAMENT DE LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

A finals de 1950 la xarxa mundial de sismògrafs va registrar i localitzar els moviments sísmics. Es va observar una distribució no a l'atzar, sinó una concentració en bandes o cinturons, on també es localitzaven la majoria dels volcans actius. S'aplegà a la conclusió que els dos fenòmens estaven originats per un procés comú.

Relleu del fons oceànic
Esperaven trobar un fons oceànic pla per l'acumulació de sediments al llarg de molts anys. Calcularen que haurien de tindre un grossor de 17 km. Però quan es descobrí com era el fons oceànic, observaren que era prou accidentat i que l'espessor dels sediments ers d'1,3 km d'espessor de mitja.

  Els que estan relacionats directament amb els límits de plaques són:
Dorsals: Grans serralades submarines que recorren la part central dels oceans. Relleu de poca pendent arribant a una alçada mitja de 2000 metres (poques vegades emergixen per damunt l'aigua a excepció per exemple d'Islàndia). Tenen un ample de 2000 km i presenten un profund sur central o rift.
Fosses: Relleus estrets, allargats i profunds (fins 11 km) localitzats principalment en el Pacífic.
També podem trobar illes volcàniques, planures , arcs insulars....

jueves, 8 de noviembre de 2012

CICLE DE LES ROQUES

Ací teniu un esquema del cicle de les roques. S'ha de tindre en compte que les roques es transformen unes  en altres al llarg dels anys.


També teniu un enllaç amb una animació explicada sobre el cicle de les roques:
 http://www.youtube.com/watch?v=WJQ3ycgGov4&feature=related