miércoles, 30 de mayo de 2012

2n ESO ECOSISTEMES

ELS ECOSISTEMES.

Ací teniu els continguts més importants del Tema 12:
  • Components d'un ecosistema: biòtop i biocenosi.
  • Nivells trofics: productors, consumidors i descomponedors.
  • Relacions intraespecífiques.
  • Relacions interespecífiques.
  • Cadena tròfica i xarxa tròfica.
En aquest apartat podreu trobar activitats sobre els ecosistemes per a repasar.
http://conteni2.educarex.es/mats/14371/contenido/

1r ESO LA MATÈRIA


 
1.          LA MATÈRIA EN L’UNIVERS.

1.1.   LA MATÈRIA

QUÈ ÉS LA MATÈRIA?

Els teus companys, la cadira on seus, o l’aire que respires estan formats per matèria. La música que sents, la llum que et permet veure o les idees que se t’ocorren, pel contrari, són immaterials, no estan fetes de matèria.

Ací tenim uns quants exemples:
-         Gots, rellotges i qualsevol objecte estan fets de matèria.
-         Les nostres cases, els carres, aceres i fanals són objectes materials.
-         L’aire també és matèria.
-         El ball, la diversió o les arts no són coses materials.
-         L’alegria, l’amistat, l’amor, els sentiments són coses immaterials.

De tot açò deduïm que no tota la matèria és igual. Cada classe de matèria s’anomena substància.

SUBSTÀNCIES

         Un gos, un llapis o la taula estan fets de matèria, però són totalment diferents perquè estan fets de classes de matèria distinta, per això diem que cada classe de matèria s’anomena substància.

         Una substància es diferencia d’un altra per les seues propietats característiques. Així les diferents substàncies tenen distint color, brillantor o densitat.

SISTEMES

         Si comprem un caramel, ens el donen envoltat de parer. I si comprem llet, en una botella o tetrabrik. La matèria, quan es compra, es mesura, es dividix en trossos o porcions.

         Un tros de matèria és un sistema material. L’aigua d’un got o els objectes damunt la taula són sistemes materials.

COSSOS

         Alguns sistemes materials tenen límits molt definits. Aleshores s’anomenen cossos. L’aire que hi ha a l’aula és un sistema material però no es veuen els seus límits. No obstant en un llibre es veuen clarament els seus límits. Per això un llibre és un cos i l’aire no ho és.

         Tots els cossos són sistemes materials, ja que estan fets de matèria, però no tots els sistemes materials són cossos.



1.2.   PROPIETATS DE LA MATÈRIA

Tota la matèria té unes propietats que ens permeten distingir-la de les coses immaterials. En canvi hi ha altres propietats que ens permeten diferenciar una classe de matèria d’altra. Exemple: si diem que tenim mig kilogram de matèria no aclarim de què està fet, sabem que és matèria però no el tipus.

PROPIETATS GENERALS

         Són aquelles que ens permeten saber si alguna cosa està fet de matèria o no, però no ens permeten distingir les diferents classes de matèria.

         Però això no significa que no siguen importants. De fet són molt importants i s’utilitzen constantment. Les propietats generals de la matèria són:

MASSA

         És la quantitat de matèria que hi ha. La seua unitat en el SI és el kilogram (kg) i es mesura amb la balança.

VOLUM          

         És la quantitat d’espai que ocupa la matèria. La seua unitat en el SI és el metre cúbic (m3).

IMPENETRABILITAT

         No poden ocupar al mateix temps ni en el mateix lloc dos cossos diferents.

TEMPERATURA

         Tots els objectes estan a una temperatura. En el SI es mesura amb Kelvin (K), però també tenim els Cº i el Fº. S’utilitzen termòmetres per a mesurar la temperatura.

MOBILITAT

         Tota la matèria té la capacitat per a canviar la seua posició respecte el temps.

PROPIETATS ESPECÍFIQUES

         Són aquelles que ens permeten diferenciar una substància d’altra. D’aquesta manera podem diferenciar l’aigua de l’oli, el ferro de l’alumini o el vidre del diamant.

         Algunes de les propietats específiques són: densitat, duresa, tenacitat, ductilitat, color, punt de fusió, punt d’ebullició, olor...



1.3.   ESTATS D’AGREGACIÓ

La matèria no es presenta sempre de la mateixa forma, sinó de diferents formes i semblances, són els diferents estats d’agregació. L’estat d’agregació depén de la temperatura.

Tenim tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós.



SÒLID

         La matèria té una forma definida. No importa com es col·loque el cos, la seua forma no canviarà.

         Com que la seua forma no canvia, el seu volum tampoc canviarà, serà també fixe i constant.

LÍQUID

         La seua forma no és fixa, però sí el volum. Els líquids adopten la forma del recipient que el conté, deixant sempre la superfície plana i horitzontal.

GASÓS

         Els gasos no tenen ni forma ni volum fixos. Ocupen sempre per complet el recipient que els conté i, si no està tancat, ixen d’ell, es difonen.

         Els gasos són compressibles, és a dir, poden comprimir-se i dilatar-se amb facilitat. Si el recipient que els conté no és fixe, com una xeringa, és fàcil disminuir o augmentar el volum del gas.

         Si el volum del gas disminuix, la seua pressió, la força que exercix sobre el recipient, augmenta. Si s’augmenta el volum, la pressió disminuix.

         Per a poder explicar el comportament dels gasos s’ha proposat la TEORIA CINÈTICO-MOLECULAR:

-         Els gasos estan formats per partícules molt menudes, que es mouen constantment.
-         Entre les partícules no hi ha res.
-         A més temperatura les partícules es mouen amb més velocitat.

Quan disminuïm el volum, les partícules no canvien, només el buit que hi ha entre elles. Quan augmentem el volum, augmenta la separació entre les molècules, però estes no es modifiquen.


1.4.   SISTEMES MATERIALS

La matèria està formada per àtoms. Els àtoms s’unixen per a formar molècules o cristalls i estos cristalls formen cossos i sistemes materials. Podem considerar que els àtoms són les partícules més menudes.

     Es coneixen un poc més de 100 classes d’àtoms diferents.


SUBSTÀNCIES PURES

         Són aquelles que no poden separar-se en altres components sense que canvie la seua naturalesa. A més a més, les seues propietats específiques tenen valors constants.

         Les substàncies pures es poden classificar en elements i compostos:

ELEMENTS

         Un element químic no pot descomposar-se en altres substàncies. Els elements també estan formats per molècules, però en estes els àtoms són tots iguals. Exemples: O2, ferro metall, grafit, diamant.

COMPOSTOS

         Són substàncies pures que, mitjançant una reacció química, es poden descomposar en altres més senzills.

         Els compostos estan formats per molècules amb àtoms diferents.

MESCLES

MESCLES HOMOGÈNIES

         Presenta la mateixa semblança i les mateixes propietats en tota la seua extensió.

         Un cas concret de mescla homogènia és la DISSOLUCIÓ.

MESCLES HETEROGÈNIES

            No presenten la mateixa semblança ni tenen les mateixes propietats en tota la seua extensió.

SEPARACIÓ DE MESCLES

-         DESTIL·LACIÓ: Separa líquids miscibles.
-         EVAPORACIÓ
-         DECANTACIÓ: Separa líquids no miscibles.
-         FILTRACIÓ: Separa un líquid d’un sòlid.




En aquest apartat els alumnes de 1r d' ESO trabareu activitats per a repasar sobre la matèria.
http://conteni2.educarex.es/mats/14341/contenido/