COM APAREIX LA TERRA?
Per poder saber com es va formar el nostre planeta cal que ho relacionem amb la formació del Sistema Solar. Existixen diverses teories que expliquen l'origen del nostre planeta, però hi ha una que és la més acceptada:
TEORIA NEBULAR o també anomenada teoria planetesimal.
Aquesta teoria explica l'origen del sistema solar a partir d'una nebulosa originada a partir d'una explosió d'una supernova. Les seues partícules giraven formant un disc molt gran i concentrant-se la part més pesada al centre. Al mig es va formar el Sol, i aquestes partícules que ananven orbitant xocaven entre elles i s'ajuntaven formant els planetesimals (més endavant serien els planetes del sistema solar) meteorits i satèl·lits. Es calcula que açò va ocórrer fa 5000 milions d'anys.
A continuació teniu diferents enllaços per veure videos curts sobre el tema:
- El origen de la Tierra: http://www.youtube.com/watch?v=o5e9ZQFOqOI
- Origen de la Tierra: http://www.youtube.com/watch?v=q4tr1vg0Z2I
- Así se hizo la Tierra: http://www.youtube.com/watch?v=YekKKoRskJY
- Origen de la Tierra- Cómo se hizo la Tierra: http://www.youtube.com/watch?v=FgdBE127FCQ
QUINA EDAT TÉ LA TERRA?
Aquesta pregunta se l’han fet des de molt antic, i fins que no descobriren la radioactivitat, hi hagueren tota una sèrie d’autors que intentaren donar una edat aproximada.
- JAMES USSHER: Arquebisbe del segle XVII. Es planteja l’edat de la Terra a partir de la Bíblia i dades astronòmiques. Compta l’edat dels patriarques jueus de l’Antic Testament i arriba a la conclusió que la Terra es va originar el 23 d’octubre de 4004 abans de Crist, i la humanitat va aparéixer el 28 d’octubre del mateix any. Si tenim en compte açò, la Terra té uns 6000 anys d’antiguitat.
- GEORGES LECRERC: Comte de Buffon (finals dels segle XVIII). Es basa en la velocitat de refredament de la Terra considerant que al principi esta fos, i arriba a la conclusió que la Terra té més de 75000 anys.
- SIR WILLIAM THOMSON: Lord Kelvin (fianls del segle XIX). Es basa en el mateix argument que Lecrerc, però ell estima l’edat de la Terra en 20-40 milions d’anys.
- JOHN JOLY: Finals del segle XIX. A partir de la salinització progressiva dels mars que, inicialment, eren d’aigua dolça, calcula l’edat de la Terra entre 90-100 milions d’anys.
- DIVERSOS AUTORS: (XIX-XX) Es basen el l’estudi de l’espessor de les roques sedimentàries i arriben a datar la Terra entre 600-800 milions d’anys.
Una vegada es va descobrir la radioactivitat, ja pugueren fer mesures més exactes i arribaren a datar la Terra en 4550 milions d’anys.
DATACIÓ
La datació consistix en posar data a uns esdeveniments que van ocórrer en el passat i poder contar el que va succeir.
Hi ha dos tipus de datació:
- DATACIÓ RELATIVA:
Només ens conta l'ordre dels esdeveniments, però no ens diu quan van passar.
En aquest mètode s'apliquen els Principis Geològics Bàsics:
* Principi de l'actualisme: Els processos que actuen ara sobre la superfície són els mateixis que actuaren en el passat.
* Principi de l'uniformisme: Els processos geològics són molt lents i tenen un període llarg de temps.
* Principi de la superposició d'estrats: Els sediments es depositen en capes horitzontals, quedant el primer o més vell baix del tot i el més nou es quedarà dalt.
* Principi de superposició d'esdeveniments: Un esdeveniment és posterior a les roques que afecta, però anterior a les roques que no afecta. Uns estrats que s'havien depositat, es pleguen i després es depositen estrats nous.
* Principi de superposició faunística: Els fòssils que es troben en capes inferiors són més antics que els fòssils que es troben en capes superiors.
Només ens conta l'ordre dels esdeveniments, però no ens diu quan van passar.
En aquest mètode s'apliquen els Principis Geològics Bàsics:
* Principi de l'actualisme: Els processos que actuen ara sobre la superfície són els mateixis que actuaren en el passat.
* Principi de l'uniformisme: Els processos geològics són molt lents i tenen un període llarg de temps.
* Principi de la superposició d'estrats: Els sediments es depositen en capes horitzontals, quedant el primer o més vell baix del tot i el més nou es quedarà dalt.
* Principi de superposició d'esdeveniments: Un esdeveniment és posterior a les roques que afecta, però anterior a les roques que no afecta. Uns estrats que s'havien depositat, es pleguen i després es depositen estrats nous.
* Principi de superposició faunística: Els fòssils que es troben en capes inferiors són més antics que els fòssils que es troben en capes superiors.
- DATACIÓ ABSOLUTA:
Ens diu quan va ocórrer un esdeveniment en concret. Ací poden conéixer l'edat dels estrats.
Durant el segle XIX i part del XX el treball dels geòlegs era principalment ordenar de manera relativa les roques que trobaven en el camp. No es tenia idea de l'edat real. La utilització de mètodes de datació basats en el fenomen de la radioactivitatt d'alguns components minerals de les roques va permetre finalment mesurar amb prou precisió l'edat de certes roques.
Un dels mètodes més utilitzats és el Radiomètric, basat en la desintegració d'àtoms radioactius. Les roques contenen isòtops radioactius que tenen un període de semidesintegració (T) conegut.
S'anomena vida mitjana o període de semidesintegració (T) al temps que transcorre fins que una massa d'isòtops radioactius queda reduïda a la meitat.
Els més utilitzats són:
- rubidi, Rb, amb un T = 47000 Ma
- urani, U, amb un T = 4510 Ma
- potassi, K, amb un T = 1300 Ma
- carboni, C, amb un T = 5730 anys.
Els métodes radiomètrics tnen, malgrat açò, algunes limitacions:
- S'apliquen quasi exclusivament a magmàtiques.
- La roca ha d'estar en tot moment aïllada de l'exterior, per a que la meteorització no haja alterat la proporció d'elements radioactius.
- La quantitat d'elements radioactius sol ser tan menuda que la seua mesura és complicada i en les estimacions sempre es produïx un marge d'error.
Ens diu quan va ocórrer un esdeveniment en concret. Ací poden conéixer l'edat dels estrats.
Durant el segle XIX i part del XX el treball dels geòlegs era principalment ordenar de manera relativa les roques que trobaven en el camp. No es tenia idea de l'edat real. La utilització de mètodes de datació basats en el fenomen de la radioactivitatt d'alguns components minerals de les roques va permetre finalment mesurar amb prou precisió l'edat de certes roques.
Un dels mètodes més utilitzats és el Radiomètric, basat en la desintegració d'àtoms radioactius. Les roques contenen isòtops radioactius que tenen un període de semidesintegració (T) conegut.
S'anomena vida mitjana o període de semidesintegració (T) al temps que transcorre fins que una massa d'isòtops radioactius queda reduïda a la meitat.
Els més utilitzats són:
- rubidi, Rb, amb un T = 47000 Ma
- urani, U, amb un T = 4510 Ma
- potassi, K, amb un T = 1300 Ma
- carboni, C, amb un T = 5730 anys.
Els métodes radiomètrics tnen, malgrat açò, algunes limitacions:
- S'apliquen quasi exclusivament a magmàtiques.
- La roca ha d'estar en tot moment aïllada de l'exterior, per a que la meteorització no haja alterat la proporció d'elements radioactius.
- La quantitat d'elements radioactius sol ser tan menuda que la seua mesura és complicada i en les estimacions sempre es produïx un marge d'error.
FÒSSILS
Podeu veure el vídeo: "Fósiles, las huellas del pasado. Aventura científica" on estan explicats els motius pels quals es troben dinosaures, com és el procés de fossilització, quins mètodes utilitzen per extraure'ls i els descobriments que han fet fins ara.
Els fòssils són restes d'organismes i/o de la seua activitat del passat que s'han pogut conservar fins els nostres dies. Tenim uns tipus de fòssils que contenen més informació per les seues característiques:
- Fòssils guia: Procedixen d'organismes que poblaren quasi tot el planeta i en un període molt concret. Ens servixen per a poder datar els estrats on estan continguts.
- Fòssils de fàcies: Pertanyen a organismes que visqueren en zones molt concretes i ens informen del medi on estaven.
Els fòssils són restes d'organismes i/o de la seua activitat del passat que s'han pogut conservar fins els nostres dies. Tenim uns tipus de fòssils que contenen més informació per les seues característiques:
- Fòssils guia: Procedixen d'organismes que poblaren quasi tot el planeta i en un període molt concret. Ens servixen per a poder datar els estrats on estan continguts.
- Fòssils de fàcies: Pertanyen a organismes que visqueren en zones molt concretes i ens informen del medi on estaven.
