domingo, 9 de diciembre de 2012

HÀBITS SALUDABLES DE L'APARELL EXCRETOR

- Ingerir aigua i altres líquids en quantitat suficient per a que les substàncies dissoltes en l'orina no es troben molt concentrades. D'aquesta forma s'eviten els càlculs. És recomanable beure entre 2 i 2,5 litres de líquids diaris.
- No prendre aliments excessivament salats. Tampoc és aconsellable abusar del consum de vísceres (cors, fetges, renyons...), que augmenten la concentració d'àcid úric en la sang i, per tant, en l'orina, i poden aplegar a originar càlculs d'aquesta substància.
- Evitar el consum de productes tòxics, inclús alcohol i de mdicaments innecessaris, ja que la seua eliminació es produïx generalment pel fetge, la qual cosa sotmet a aquest òrgan a un treball excessiu que a llarg termini pot provocar l'aparició de greus malalties.

MALALTIES DE L'APARELL EXCRETOR

INSUFICIÈNCIA RENAL

Filtració insuficient de la sang en els glomèruls de Malpighi, que es traduïx en una menor quantitat d'orina i eliminació insuficient de les substàncies d'excreció. Provoca nàusees i vòmits, inclús atacs convulsius, desmais i, si no es corregix, la mort. Pot deure's a lesions renals, pressió deficient de la sang en els renyons o una retenció d'orina produïda pel bloqueig
de les vies urinàries.

NEFRITI

Inflamació del renyó que pot tindre origen infecciós o no. Provoca dolor, calfreds i febre.

CISTITI

Inflamació de la bufeta per infeccions que provoca desitjos freqüents i urgents de miccionar, així com coentor i dolor.

CÀLCULS

Estructures sòlides formades per la precipitació de les substàncies que es troben dissoltes en l'orina. Els càlculs poder ser de sals de calci o d'àcid úric i es formen en la pelvis renal. Si són grans poden obturar els urètres i produir un còlic nefrític que ocasiona en la persona un dolor intens, palidesa, sudoració i vòmits.

HÀBITS SALUDABLES DEL SISTEMA CIRCULATORI

- Evitar el consum abusiu d'aliments rics en colesterol i greixos saturats.L'excés de colesterol s'acumula en les parets de les artèries, provocant el seu engrossiment i les plaques d'ateroma. Els greixos insaturats disminuïxen aquests depòsits.
- No fumar. El tabac afavorix l'arteriosclerosi, sobre tot en les grans artèries, la formació de plaques d'ateroma i l'angina de pit.
- Evitar l'excés de pes corporal, ja que sol anar associat a una quantitat elevada de colesterol en la sang i pot produir una pujada de la tensió arterial.
- No abusar de la sal, ja que afavorix la retenció de líquids augmentant el treball cardíac. La sal ambé provoca la pujada de la tensió arterial.
- No romandre molt de temps en peu, ja que la sang ha de pujar per les venes cap el cor en contra de la gravetat. La circulació es ralentix podent ocasionar dilatació de les venes i ocasionar varices.
- Procurar reduir l'estrés i les situacions de tensió nerviosa, que eleven la pressió sanguínia i poden influir en l'aparaició de malalties cardiovasculars.
- Evitar la vida sedentària i realitzar exercici físic de forma habitual, ja que augmenta la capacitat cardiovascular i disminuïx la tendència a patir arteriosclerosi. L'exercici afavorix la reducció d'altres factors de risc per  al sistema circulatori, com l'obesitat i l'estrés.
- Tractar adequadament les infeccions dentals i de la gola per evitar que es converitxquen en cròniques i que els microorganismen responsables puguen traslladar-se al cor i aplegar a lesionar les seues vàlvules.

MALALTIES DEL SISTEMA CICULATORI

VASOS SANGUINIS

SHOCK CIRCULATORI

Es caracteritza per una insuficiència de la circulació en general, una disminució del rendimetn del cor i el descens de la pressió arterial. Pot ser ocasionat per hemorràgies intenses, deshidratació o dolors molt aguts, per la qual cosa es produïx freqüentment després d'un accident o una lesió important. Els símptomes són: pell pàl·lida, freda i humida al tacte, una gran debilitat muscular i pèrdua del coneixement.

HIPERTENSIÓ ARTERIAL

La pressió arterial sobrepassa els valors que es consideren normals. La majoria dels casos es desconeix la causa, però s'ha demostrat la influència del tabac i del consum excessiu de sal. No sol produir símptomes, però  pot afavorir les hemorràgies i malalties com la trombosis.

ARTERIOSCLEROSI

Enduriment de les artèries. S'eleva la pressió sanguínia. Malaltia que guarda relació amb la hipertensió.

ATEROSCLEROSI

Dipòsit de plaques de colesterol (plaques d'ateroma) en la paret interna de les artèries, provocant l'engrossiment de la zona afectada. Pot obstaculitzar el pas de la sang i afavorir l'aparició de coàguls.

ANEURISMA

Dilatació anormal d'un vas sanguini, generalment d'una artèria important, la rotura de la qual produïx un vessament que pot tenir conseqüències fatals. Poden ser causats per ateromes.

TROMBOFLEBITIS

Formació d'un coàgul a l'interior d'una vena provocat per la inflamació de les seues parets. Pot originar-se per una lesió o bé per l'estancament de la sang coma conseqüència d'un llarg període d'immobilització en el llit i una gran sensibilitat de la pell  propera.

VARICES

Dilatacions anormals de les venes observades a simple vista. El retorn de la sang al cor es fa més lent i difícil, ja que la pressió sanguínia baixa. S'establix, així, un cercle viciós: com disminuïx el retorn venós, la sang s'estanca i dilata més les venes, la qual cosa dificulta encara més la circulació. Quan les varices afecten les venes del recte es produïxen les hemorroides.

COR

INFART DE MIOCARDI

Consistix en la mort d'una part del múscul cardíac per falta de rec anguini deguda a l'obstrucció d'una de les artèries que irriguen el miocardi (anomenades artèries coronàries). El taponament es produïx per un coàgul sanguini o per l'estretament provocat per una placa d'ateroma. El malalt experimenta dolor intens i sensació de compressió en el pit, sudoració i angúnia. Si la zona afectada és gran, es produïx la mort.

ANGINA DE PIT

Falta d'oxigen en el miocardi quan es fa un esforç o exercici. Es deu  a l'existència de plaques d'ateroma en les artèries coronàries que, no obstant, no provoquen la mort de les cèl·lules del miocardi. Els símptomes són dolor i pal·lidesa.

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Incapacitat del cor per a proporcionar un flux de sang adequat a les necessitats de l'organisme. Els símptomes caracteriítics són sensació d'ogfegament, color blau dels llavis i de les extremitats, fatiga, debilitat i acumulació de líquids en els teixits (edema).

ENDOCARDITI

Inflamació de l'endocardi per una infecció bacteriana. Apareix malestar general, fatiga i falta d'apetit.

ALTERACIONS DE LES VÀLVULES CARDÍAQUES

Les causes poden ser congènites o derivar-se d'algunes infeccions, com la febre reumàtica. Poden ser de dos tipus:
- Estretanemt (estenosi): la sang passa amb dificultat per les vàlvules i una part del cor ha de fer un esforç major.
- Tancament defectuós: una part de la sang refluïx cap arrere, amb la qual cosa la contracció del miocardi resulta menys efectiva. Els símptomes són ofegament, fatiga, edemes, arrítmies i soplos.

SANG

ANÈMIA

Disminució dels glòbuls rojos de la ang o de la quantitat d'hemoglobina present en ells. Com a conseqüència, els teixits reben menys oxigen provocant fatiga i cansament, a més a més, degut a la necessitat d'incrementar la freqüència cardíaca, es produïxen palpitacions. L'anèmia pot deure's a la falta de ferro o de vitamines B9 i B12, a pèrdues de sang cròniques o bé alteracions de la medul·la òssia causades per radiacions o per alguns productes químics.

LEUCÈMIA

Augment excessiu del nombre de glòbuls blancs anormals que circulen per la sang, mentre que disminuïxen les cèl·lules normals. Les persones que patixen aquesta malaltia sofrixen infeccions freqüents, anèmies i coagulació defectuosa. També experimenten pèrdua de pes i febre. La leucèmia es produïx per una alteració de la medul·la òssia, per la qual cosa el tractament més efectiu és el trasplantament d'aquest teixit.

HEMOFÍLIA

Malaltia hereditària que consistix en la falta d'unes proteïnes del plasma sanguini necessaris per a la coagulació de la sang. Degut a açò, les hemorràgies són freqüents, ja que qualsevol ferida, per menuda que siga, pot provocar una pèrdua important de sang. Per a subministrar a aquests pacients les proteïnes que els falten, és necessari sotmetre'ls a transfusions de plasma.

TROMBOSI

Formació d'un coàgul sanguini en l'interior d'una artèria. El coàgul pot quedar adherit a la paret del vas o bé desprendre's, sent espentat pel torrent circulatori fins una artèria més menuda (en aquest cas es parla d'embòlia), on pot bloquejar el pas de sang i impedir el rec d'algun òrgan o teixit. Si es tracta d'un òrgan vital, com el cervell o el cor, pot ocasionar la mort.

sábado, 8 de diciembre de 2012

HÀBITS SALUDABLES DE L'APARELL RESPIRATORI

- No fumar. El consum habitual del tabac ocasiona importants danys, tant en les vies respiratòries com en els pulmons, ja que el fum del tabac conté fins a 20 substàncies nocives per a la salut, com la nicotina, el quitrà i el monòxid de carboni. La inhalació d'estos compostos provoca la disminució del moviment dels cilis de les cèl·lules de la tràquea i dels bronquis, aplegant inclús a la seua destrucció. A causa d'açò, el mucus carregat d'impureses i microbis es mou amb més dificultat, cosa que origina tos, expectoració i infeccions freqüents. També augmenta la probabilitat de patir càncer i malalties com bronquitis crònica i emfisema pulmonar.
- Evitar els canvis bruscos de temperatura que augmenten el risc de patir infeccions respiratòries. A més, les persones que patixen asma, el refredament brusc pot afavorir la contracció dels músculs dels bronquis, la qual cosa provoca el seu estretament i dificulta el pas d'aire per ells.
- Realitzar habitualment exercici físic. La pràctica d'algun esport incrementa la ventilació pulmonar, ja que els músculs necessiten més quantitat d'oxigen. Si es fa exercici de forma regular, s'aconseguix una major capacitat pulmonar i es mobilitza millor el mucus de les vies respiratòries.
- Evitar l'exposició a la pols i als contaminants atmosfèrics. Les partícules que suren per l'aire i els gasos contaminants irriten les mucoses respiratòries i poden afavorir l'aparició de diverses afeccions de gola, laringe, tràquea i bronquis.

MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI

MALALTIES INFECCIOSES

La zona afectada s'inflama i es produïx un augment de la secreció de la mucositat, tos i, en moltes ocasions, febre; també pot hi haver dolor localitzat. Es distingixen: catarro nasal, faringitis, amigdalitis (angines), bronquitis o pneumònia, segons afecte la infecció al nas, faringe, amígdales, bronquis, bronquíols o els pulmons, respectivament.

SINUSITIS

Inflamació dels sinus nasal, cavitats de certs ossos de la cara i del crani que estan comunicats amb les fosses nasals. Pot deure's a una infecció microbiana que provoca dolor i secrecions de color groc verdós. En molts casos, es veu afavorida per un tabic desviat.

RINITIS AL·LÈRGICA

La presència d'algunes substàncies en l'aire (grans de pol·len, pols, fongs, etc) pot desencadenar en algunes persones reaccions exagerades, conegudes com al·lèrgies que, quan afecten el nas, es manifesten amb molta secreció aquosa, picor i estornuts.

ASMA

En alguns processos infecciosos que afecten els bronquis o en certes reaccions al·lèrgiques, la contracció dels músculs dels bronquis i un excés de secreció dificulten el pas de l'aire provocant una sensació d'ofegament i angoixa.

BRONQUITIS CRÒNICA

La irritació de la mucosa dels bronquis pel fum del tabac i alguns contaminants atmosfèrics, així com per al·lèrgies, provoca aquesta malaltia, que es caracteritza per atacs freqüents de tos amb expectoració, opressió en el pit i asma.

EMFISEMA PULMONAR

Augment del tamany dels alvèols pulmonars que acaben destruint-se. Inflamació del tòrax i, amb freqüència, fallida del cor. Es produïx per substàncies irritants, i també quan hi ha un bloqueig de les vies respiratòries provacat per tumors o per bronquitis crònica.

PLEURÈSIA

Inflamació de la pleura amb dolor fort, febre i en ocasions derrames del líquid pleural. S'origina per infeccions, ferides en el tòrax i càncer de pulmó.

CÀNCER DE PULMÓ I GOLA

Creixement desordenat d'una massa de teixit que invaïx i destruïx els teixits pròxims. Més freqüents en fumadors, ja que el quitrà té efectes cancerígens. Pot provocar la mort.

HÀBITS SALUDABLES DE L'APARELL DIGESTIU

- Mastergar a poc a poc per a triturar completament els aliments. D'aquesta forma es faciliten els processos digetius posteriors i s'estimula la insalivació.
- Raspallar-se les dents després de cada menjada, sobre tot després de prendre substàncies ensucrades, per a eliminar les restes d'aliments, i utilitzar fil dental per a netejar perfectament l'espai entre les dents on el raspall no pot aplegar. Anar al dentiste al menys una vegada a l'any.
- Respectar les hores de menjades procurant no menjar fora d'elles per a no sotmetre l'aparell digestiu a un treball continu.
- No prendre begudes ni menjars excessivament calents, ja que poden produir la irritació de les mucoses de la boca, de la faringe i de l'esòfag, ni abusar dels aliments picants, ja que provoquen la irritació de la mucosa de l'estómac.
- Netejar-se les mans abans de menjar i assegurar-se que els aliments i begudes que s'ingerixen estan en perfecte estat per a impedir tant infeccions com intoxicacions alimentàries.
- Consumir aliments amb suficient quantitat de fibra per a afavorir el moviment intestinal i l'avanç dels aliments i l'expulsió de la matèria fecal i evitar l'estrenyiment.
- Realitzar activitat física de manera habitual, ja que contribuïx a prevenir l'estrenyiment.
- Evitar les begudes alcohòliques. La ingesta excessiva d'alcohol de forma continuada produïx lesions irreversibles en el fetge i el pàncrees i afavorix el càncer d'estómac i d'esòfag.
- No fumar. Com ja saps, el tabac conté un gran nombre de substàncies nocives per a la salut. L'aparició de càncer de llavi, boca i estómac, així com d'alguns tipus d'úlceres, està relacionada amb el consum de tabac.

MALALTIES DE L'APARELL DIGESTIU

CAVITAT BUCAL

CÀRIES

Estan causades per bacteris que viuen en la boca i descomponen les restes dels aliments, preferentment ensucrats, que queden entre les dents. Com a resultat de la descomposició, es formen uns àcids que dissolen i destruïxen l'esmalt dental. El tractament consistix a eliminar la zona i omplir l'orifici amb una substància per a reconstruir la dent.


GINGIVITIS

És una inflamació dolorosa de les genives que es posen roges i sagnen. Poden estar produïdes per diferents causes:  càries, deficiència de vitamines, consum d'alcohol o infeccions bucals.

ESTÓMAC

GASTRITIS

Deguda a una irritació de la mucosa gàstrica que sol provocar la seua inflamació. Els símptomes són: acidesa, dolor i ardor d'estómca. Pot estar causada per qualsevol substància irritant, com l'alcohol, el tabac, menjars picants i alguns medicaments, o bé pot acompanyar a situacions d'estrès que es caracteritzen per una secreció excessiva d'àcid. També pot ser deguda a una secreció escassa de la mucusitat protectora, per la qual cosa la mucosa no està ben aïllada del suc gàstric.

ÚLCERA

Ferida originada per la destrucció de la mucosa gàstrica. Sol localitzar-se en l'estómac o en el duodé. Els símptomes són semblants a la gastritis i, en ocasions, es produïxen vòmits de sang. Les causes poden ser les mateixes, però actuen amb major intensitat. També s'ha descobert un tipus de bacteris que provoquen esta malaltia.

FETGE

HEPATITIS 

És una inflamació del fetge, en molts casos greu, causada per algun virus, l'abús de begudes alcohòliques o determitats madicaments. Els símptomes són: nàusees, vòmits, pèrdua d'apetit i un engroguiment de la pell i dels ulls conegut com icterícia.

CIRROSI

Malaltia greu que provoca la destrucció de les cèl·lules hepàtiques i la formació, en el seu lloc, d'un teixit fibrós que no té la funció del teixit que substituïx. La causa més freqüent és el consum prolongat de begudes alcohòliques, encara que també pot produir-la una hepatitis crònica. Els malalts tenen fatiga, nàusees, hemorràgies freqüents, icterícia i abdomen unflat.

CÀLCULS BILIARS

Són partícules sòlides, , constituïdes per colesterol o les sals minerals que es troben en la bilis. Apareixen en la vesícula biliar o en els conductes d'eixida de la bilis i ocasionen dolor i alteracions de la digestió dels greixos.

INTESTÍ

INFECCIONS INTESTINALS

Produïdes per alguns bacteris presents en l'aigua o en els aliments que solen infectar simultàniament l'intestí i l'estómac. Es coneix tamb amb el nom de gastroenteritis. Provoquen vòmits, dolors abdominals, febre i diarrea. Algunes d'aquestes infeccions no tenen importància, però d'altres, com el cólera i les febres tiroides, són molt greus i poden causar la mort.

SALMONEL·LOSIS

Provocada per substàncies tòxiques o toxines que produïxen alguns bacteris que es troben en els aliments en mal estat, sobre tot en els ous, la carn d'au i la maionesa. Símptomes semblants a la gastroenteritis.

APENDICITIS

Inflamació de l'apèndix que produïx intens dolor, nàusees, vòmits i febre originada per la retenció de residus en el seu interior, la qual cosa afavorix l'acció dels bacteris. Si no es tracta a temps, exixtix el risc d'inflamació d'altres zones abdominals i, inclós, d'una perforació intestinal, per la qual cosa és necessari extirpar l'apèndix ràpidament.

ESTRENYIMENT

Dificultat per a evacuar la matèria fecal deguda a una mobilitat baixa de l'intestí gros, per la qual cosa, al ser retingudes les restes de la digestió en el còlon durant molt de temps, es produïx una gran absorció d'aigua que endurix la matèria fecal formada dificultant encara més la seua expulsió. La causa és, normalment, una alimentació pobra en fibra, així com també els hàbits de vida sedentaris. Quan es fa crònic, l'estrenyiment pot afavorir l'aparició de càncer de còlon, degut a algunes substànies presents en la matèria fecal.

domingo, 2 de diciembre de 2012

HÀBITS ALIMENTARIS

En molts països desenvolupats, per exemple, són freqüents els desequilibris nutricionals i les malaties lligades a l'alimentació com a conseqüència d'una dieta inadequada, que es caracteritza per:
- Un contingut calòric molt elevat que afavorix l'obesitat i algun tipus de diabetis.
- L'abundància d'aliments rics en colesterol i greixos saturats que augmenten el risc de patir malalties de l'aparell circulatori.
- L'abús d'aliments refinats i amb poc residus que ocasionen problemes d'estrenyiment per falta de fibra alimentària.
- La preponderància d'aliments proteics que proporcionen un excés d'aminoàcids que han de ser elimitats pel fetge i el renyó, la qual cosa suposa un teball addicional per a estos òrgans.
- El consum de plats preparats que incorporen a la dieta molt additius amb els seus conseqüents efectes perjudicials per a la salut.

En els països subdesenvolupats, per la seua part, l'alimentació tampoc és l'adequada pels següents motius:
- Les dietes tenen un baix contingut calòric i no proporcionen a l'organisme l'energia necessària.
- Amb freqüència es tracta de dietes monòtones on la falta de varietat d'aliments originen carències nutricionals importants.
- El consum de proteïnes és baix, ja que els aliments que les contenen són escassos i resulta més car de produir-los.
- Les condicions sanitàries en la manipulació i conservació dels aliments són, en moltes ocasions, deficients, la qual cosa provoca malalties infeccioses i intoxicacions.